de JUAN BOIX
Bé, el dissabte passat vam quedar Alex, Pasqual, Josep i jo a les 7.15 h a la piscina de Vila-real amb la intenció d'anar a Castelldefels a participar en els primers campionats d'Espanya Màster de Natació en Aigües Obertes, vore a Yurema participar al Campionat d'Espanya Absolut de 10 km i, sobretot, a passar-ho el millor possible.
Ja a mig camí ens vam donar compte que havíem quedat un poquet massa prompte, i a les 10 ja ens havíem plantat al Canal Olímpic de Castelldefels que era el lloc on se celebraven les proves. La primera impressió al veure l’ambient va ser de... a açò de la llarga distància "professional" només li peguen quatre locos a tota Espanya. Entre nadadors, entrenadors, jutges, familiars i suporters incondicionals com nosaltres, hi havien poc més d'una centena de persones allí reunides. Res comparat en el que voríem per la vesprada en la competició màster on es van ajuntar més de 100 nadadors vinguts de tota Espanya.
Després de saludar Ricardo i Yurema, desitjar-los sort per a la prova i vore coses curioses com la revisió d’ungles a la que sotmeten els nadadors durant el marcatge abans de la prova, vam decidir "solidaritzar-nos" en els nadadors de cara a la dura prova que els esperava i anar-nos-en a pegar-nos un bon esmorzar a la seua salut al bar del complex. Després d'uns primers instants de dubte, finalment vam sucumbir a l'elecció de Pasqual, i tots vam demanar un entrepà de truita de creïlla acabadeta de fer.... mmmmmmmmmm... meleta!
La prova masculina va començar a un ritme prou de "tocar-se els ous" amb ritmes de 1:20 i inclús 1:25 els 100 i la victòria es va decidir en l'última volta, quan faltaven uns
En canvi, la prova femenina, des de la primera boia, va estar marcada pel ritme infernal marcat per una tal Erika Villecija la qual portava entrenant en el canal tota la setmana i anava acompanyada de tres entrenadors que anaven marcant-li els ritmes pràcticament cada
Cal destacar que a pesar dels 2 minuts d’avantatge aconseguits per Erika Villaecija, Yurema va fer els segons
Després de vore les arribades, felicitar Yurema i fer-nos les corresponents fotos de rigor ens en vam anar directes a reposar forces amb un bon dinar: espaguetis, proteïnes i uns bons postres per a "acto seguido" pegar-nos una becadeta baix d'una de les carpes de l'organització. A les 15.30 comencen a arribar els primers màsters i comença a vores l'ambient. Saludem la gent del Castalia i comencem a preparar-nos. Ens marquen, arrepleguem xip i barret i a provar l'aigua del canal. A pesar de la lleugera marinada que ja bufa a eixes hores, l'aigua està perfecta per a nadar, tant de temperatura com d’onatge. Tot i els dubtes sobre els banyadors que es podien portar (ni els jutges ho tenien del tot clar) em fique el meu llarg i ens n'anem cap a l'eixida. Primer els del barret negre, categories +25 i +30. En esta última estem Josep i jo. Ja al entrar al pantalan des del que es dóna l'eixida perc de vista al Josep. Eixida des de dins de l'aigua, segons normes FINA, prou neta llevat d’algú que s'encabota en anar més tort que jo. Primera volta curta de
A l'arribada, com en els vells temps, està Ricardo, que ha vingut a vore'ns, ens espera però per a felicitar-nos, no per a pegar-nos el puro per no passar prou forts els primers 50, jejeje..... Espere amb Josep l'arribada d'Alex, que ha eixit 5 minuts després en el grup del barret blanc (el primer d'este grup, un tal Dani Serra, Olímpic en 200 i 400 lliures a Seoul, m'ha doblat a la altura de l'última boia) i la de Pasqual, que eixia en el grup dels barrets blaus, als 10 minuts.
Com portem el xip les classificacions es fan enseguida. Inicialment Josep és segon de la +30 i jo quart. Alex quart de +40 i Pasqual 12 de la seua categoria. Pensant que no tenia medalla dic adéu a tots ràpidament i agafe camí cap a casa per poder arribar a hora a una boda que tenia eixa nit. A la mitja hora de camí em toca Pascual: Juan, que quin és el teu DNI... que tens medalla tió!! Pareix ser que el primer classificat només participava a la Copa Catalana que es feia en paral·lel i no estava inscrit als d'Espanya, així que al final Josep Campió d'Espanya i jo Tercer a la +30. Llàstima no haver pogut fer-me la foto de rigor en Josep.