També ha estat la primera volta que la feia i creeu-me si vos dic que la millor organitzada que he vist; estos del C.N. Sueca, un club jove amb ganes de fer-ho bé i gaudir de la natació, han demostrat que és possible organitzar i nadar una travessia amb un somriure i un tracte exquisit amb els participants. No cal dir-los que segueisquen així ja que segurament tractaran de millorar-ho. I destacar, per coneixença, a Pau o Trim tot un descobriment com a espiquer i pirotècnic, i queda dit que el seu blog, la seua challenger, etc... el converteixen en un element de les forces vives de les travessies al PV.
Bo, la Travessia s’ha disputat el 13 de setembre quan estava programada per al 12 de juliol (a causa de problemes burocràtics o de permisos), però cal ressaltar que quan es va produir el problema (pocs dies abans de la data) l’organització va prendre la mesura de cridar per telf a tots els participants i eren 400! també van tornar els diners a qui ho va voler.
Anem a la crònica:
Tot i arribar tard, o casi (com sempre faig), em va sorprendre que érem un bon número de participants, quasi 200 nadadors; i tot cares conegudes: del Don Bosco Javi, Noemi i Eduardo,... del Benidorm Jose Luis, 57, Mateo, Trine,... de l'Alcoya Samuel, Jesus,... del Gandia Hector, Malonda,... els de Sueca, els Travesios de Burriana i un llarg etc. Així que veien el gran nivell, (comença la secció lloros) quasi dos setmanes sense entrenar ni tocar aigua i la esquena amb els sempiterns problemes musculars, vaig començar a pensar que difícilment arribaria entre els 5 primers de la meua categoria. Sols me quedava escalfar en sec i esperar a vore com nadava o pegar-me a algú.
Tiren la traca i.... eixida nul•la! però a vore qui ens para, poquets es van esperar al coet final xa, i és que amb el tema eixida no es pot jugar!! Correguda i mig esprint a la primera boia i em trobe agust amb el ritme, i més quan veig que tinc a Samuel Vidal al costat; encara que ja veia que anaven davant uns quants com així fou (Mateo Pesquer que va guanyar, Malonda, Miquel Grau, Juan Boix i Jose Luis Larrosa). I comencem a un ritme acceptable anant recte de boia en boia, encara que no sabria dir qui anava més recte ja que ens separàvem uns metres per arrimar-nos al moment de passar per la boia. Així fem unes quantes, quan de repent veig que a Samuel el rodegen uns quants nadadors, i pense “ja l'hem cagat” “ja no tocaré ferro” (com diu Rogelio). Però passe de mirar enrere i tire avant amb tot... i ens quedem Samuel, Hector Pardo i Trine; passa una boia i no pareix que s’acabe.... Llavors em fique a roda i a aguantar com puga i...... medusa! costat esquerre tocado per les blanques-blaves, tocava nadar i esquivar i cagar-me en tot; i passen les boies i sols veia boies. Ja mortet com estava comencen a anar-se’n, però no m’afone i els mantinc a una distancia visual, però quanta boia!! No s’acabava mai!!! Estava jo amb estos pensaments quan veig que pugen el ritme i Trine se’n va, alce un poc més el cap i veig en la boia unes barquetes!! És el final!!!!
La resta és vox populi, arribe el dècim i quint de la categoria, amb un temps de 42:37 (deuria haver corrent en contra perquè no hi ha altra per explicar els temps tant alts). Bo, missió complida i supose que com tots amb ganes de entrenar be i vore que passa a l’estiu que ve. Ha estat una travessia digna de ser l'última: gran nivell, bona organització, acceptable refrigeri, bons regals, i com sempre un bon ambient.
Per a nou vinguts, els detalls tècnics, són uns 2’5 km en paral•lel a la platja (és d’eixes travessies que una volta acabada se’t fa llarg tornar al cotxe), és amb chip i val uns 15 euros, i es fa tradicionalment el segon cap de setmana de juliol (diumenge de mati) però aquest any per problemes de permisos han hagut d’ajornar-la al 13 de setembre. Com a incentius tenim que donen premis als 5 primers (i quins premis!), i de regal aquest any tovalla i xancles. Situada a 25 km de Valencià anant per la carretera del Saler amb l’Albufera a un costat i a l’altre possiblement la platja més llarga del País València,.... si tens un ratet d’asueto.... es pot fer un bon dinar al Palmar, pegar una volta amb barca per l’Albufera, vore Sueca, o buscar un raconet mig tranquil en la platja del Saler, etc.
Merci i records a tothom que arribe fins ací, especials als màsters de Vila-real (ens veem en la paella) i als amics de les travessies (ens vorem prompte).
Resultats:
http://www.conxip.com/Joomla1/index.php?option=com_content&task=view&id=27&Itemid=1
Més fotos:
http://77.226.105.170/Conchip/photogallery/2009/XVTRAVESSIAELPERELLLESPALMERES2009PorMiguelMoya/index.html
