Antella és un poblet típic de València a la riba del Xuquer, on hi ha com un assut al riu i un bon berenador que se plena de "domingueros". De fet, aquests elements han donat una certa fama recent al poble i han vist com aquest estiu diversos mitjans de comunicació han produït reportatges sensacionalistes. Com el vídeo de la Sexta el dia de la travessia, a part de ser escandalós apareixen coneguts com Pasqual que és inconfusible. Però açò és més l'anècdota de la travessia.
Primer, felicitar a l'organització. Per ser la primera volta va estar genial: decent avituallament i camiseta, però sobretot un recorregut que valia la pena per lo exòtic en el País Valencià (crec que l'únic en riu), a més em quede en la cordialitat i bon ànim dels organitzadors; sols puc remugar un poc pel tema d'obsequiar decentment als més menuts, sequr que a l'any que ve ningú es podrà queixar.
Com sempre vam assitir quasi tots "els amics del petit món de les travessies valencianes" i el CN Vila-real que va estar representat per els més desfaenats: Pasqual, Tino, Nuria, Samuel i jo clar està. A més se'ns va unir la família Molina amb la seua filla Ana, un fondista infantil del club, amb moltes ganes de nadar. Com és costum sempre som dels últims a arribar, especialment jo que tinc més delicte, però bé... alhora de l'eixida estàvem tots preparats i a gaudir de nadar en un riu ben net (sols trobarem alguna típica algueta). Els resultats de la travessia prou bons i els temps per a ser 2500 metres, amb la meitat de travessia amb una lleugera contracorrent, molt decents. Donar l'enhorabona a Nuria que amb un temps de 46:45 minuts va acabar 2ª en la seua categoria, pels hòmens: Samuel amb 40:44 5è de la gategoria i 17è en la general, Xavi amb 41:21 el 6è de la categoria, Tino amb 43:41 fou 9è de la categoria Màster 2 i Pasqual que venia directament de treballar amb 48:47 va quedar 8è de la categoria Màster 3. Menció especial és mereix Ana Molina que va ser segona en la travessia de 1200 metres (i deien que era la curta per als xiquets) i primera en xiques clar.
Per anar acabant aquest estiu de travessies ens va merèixer la pena el viatge d'una hora llarga que vam fer, de segur que tornem a l'any que ve. Tornar a felicitar a l'organtizació de la travessia que fóren el Centre Esportiu i Cultural d'Antella.
Bon dia de natació i amics per Vinaròs seria el resum perfecte del matinet. Finalment vam anar un total de 8 màsters de Vila-real: Pasqual Pitarch, Pili Romay, Sergi Piquer, Quique Forné, Tino Ortells, Javier Lloret, Jorge Piquer i Samuel López.
Arribem a les 9 i pico a Vinaròs una volta Tino encontra el port, allí ens trobem a una llegenda de la natació com Agustin Miralles... que gran és aquest esport!! Després ens presentem al control i ens donen el chip-control... No pareix molt modern, però aquests del CN Vinaròs ho tenen tot ben organitzat, i el port està net i ben senyalitzat amb les boies.
Com nosaltres, que al moment trobem un bon baret i ens fem un bon esmorzar de mig entrepà que per a mi era ja com un dinar.
Però bé, tornant a la travessia trobem a Victor Moreno (ja sabem qui ens guanyarà), ens canviem, ultimes indicacions i a l’aigua. L’eixida es fa dins de l’aigua en una línea que marca una cinta, eixida a l’esprint fins a la primera boia que està prop, després el grup s’estira i ens perdem de vista. A bon ritme i vaig avançant els xiquets i a més supere a Samu i Jorge, continuem seguim el circuit que és esplèndid i l’aigua perfecta. Quan ja s’endevina el final veig a Jorge que m’avança, torne a canviar el ritme i el deixe darrere però caic en l’error d’avançar un grupet de xiquets pel mig i em tanquen. Ultima boia roja i la recta on no puc pujar més el ritme, ens perdem un poc però retrobem la bona senda. A l’arribada em trobe a Jorge que ha arribat davant meu, meló i Aquarius i a vore com van arribant els companys. Tots més que satisfets i a per el refrigeri.
I sorpresa quan veiem la classificació de la travessia, hem tocat ferro!!Jorge segon, jo tercer, Samu quart, Tino quint i Sergi dotzè; Pasqual segon i Quique tercer; i Pili quarta. Açò ens obliga a passar caloreta esperant els trofeus, per cert magnifiques les copes i les medalles que van donar a tots els participants. Una travessia per a repetir a l’any que ve com demostren les fotos.
Perdoneu si estàveu esperant alguna crònica però com veieu vaig amb retràs... molt retràs... en el ditxos món de les vacances d’estiu sempre hi ha alguna cosa que fer i més si et passes tots els caps de setmana amunt i avall fent travessies. Això sí, no hi ha manera de desenganxar-te la calor!
Mais en breu, superaré aquest silenci i començaran a fluir les cròniques, a més a més esperem que els nous col·laboradors mantiguen el seu compromís. Per ara, vaja com abans el meu particular calendari estival:
La primera que vaig nadar aquest any fou la II Travessia Gent x Gent de València. Vam pagar uns eurets solidaris i contents per participar, encara que no sabíem ben bé per a que eren.
La segona mulla de l’estiu fou intensa de veres, el Triplet de juliol: I Travessia d’Oliva, III Travessia del pantà de Guadalest i XVI Travessia El Perelló - Les Palmeres. Tot un honor participar en aquestes tres travessies organitzades amb moltíssima cura i gràcia, i arribaren les primeres tocadetes de ferro de l’estiu.
Finalment, la XVIII Travessia al Port de València prou competitiva, aquest any quasi en record de nadadors, i divertida amb el bus pel circuit urbà de València i nadant pel Canal de la Copa Amèrica. Llàstima que com sempre t’endus la sensació que l’organització podrien haver fet molt més.
Però lo millor com sempre: els companys tant del CN Vila-real com de les terres valencianes. No dic noms per no oblidar a cap, però sapigueu que no em valdria la pena pegar-me la panxa de travessies sense vosaltres.
Bo, demà ens veiem a Xerta i Tortosa per la IX Baixada de l’Ebre. Immediatament després jo continuaré pujant cap al nord per a fer la XLII Travessia Illes Medes – L’Estartit. Els reptes d’agost on possaran les xancles: al cap de setmana que ve faré l’altre Triplet (Castelló, Moncofa i Vinaròs). Més avant, el 8 i 15 d’agost les dos travessies del Delta de l’Ebre (port dels Alfacs a Sant Carles de la Ràpita i port del Fangar a L’Ampolla). Per anar acabant agost espere fer la d’Oropesa i l’Antella. I si tinc sort amb el telèfon la de Benidorm per primera vega. Després en setembre ja se vora.... si encara nade clar.
Hem anat Rogelio i jo; després d'haver-me recollit al bar de les romaneses (seu oficial de borratxos i esportistes de tota mena, Bar València, je je je) ens hem vitaminat a l'Olivereta, entrepà de truita de patata i la corresponent birra, sobre les 10h sortirem cap allà, vaja, mira si anàrem despistats (o com un coet) que quant m’he adonat, ja estàvem mes enllà de Vinaros, encara hem tingut sort que hem agafat un camí que ens ha portat al lloc, je je je .
Allí ens esperava un vell amic de Rogelio, el Sr. Santiago Matamoros juntament amb el Sr. Cabanes, tots dos velles glories de la natació de Vinaros, ah! i l'amic Victor Moreno del Piscis (que no Rafa de Torís, je je je).
Desprès de conversar una estoneta i recollir la Conchapachip je je je... han començat a donar la sortida a les categories inferiors. Era l'hora de començar a escalfar.
Sobre les 12 hores ha començat la nostra travessia, Preparats? i bocina de camió.
Temperatura de l'aigua 20º i solet solet. Hi havia clubs de tota Espanya, predominant el Vinaròs, Benicarló, Vila-real i uns quants de València.
En la categoria Màsters (66-80) primer Victor Moreno; en Veterans (65 i anteriors) primer Ignacio Manzanares (CN Tarraco), jo he quedat en segon lloc (he tocat ferro, je je je), tercer Felipe Fonellosa (nadador local) i Rogelio 4. Cervesseta i ha xarrar. Hi ha hagut un problema informàtic i no s'han penjat els temps, ens han dit que apareixeran en breu, almenys tenim la classificació.
Com sempre ens ho hem passat molt bé i hem fet país en el nostre propi. He de destacar la gran classe com a persona i com a esportiste del Sr. Santiago Matamoros (Foto en blanc i negre) ens ha tractat de forma insuperable. I felicitar al CN Vinaròs per l'ambient festiu de la travessia, i per les fotos.
Bé, el dissabte passat vam quedar Alex, Pasqual, Josep i jo a les 7.15 h a la piscina de Vila-real amb la intenció d'anar a Castelldefels a participar en els primers campionats d'Espanya Màster de Natació en Aigües Obertes, vore a Yurema participar al Campionat d'Espanya Absolut de 10 km i, sobretot, a passar-ho el millor possible.
Ja a mig camí ens vam donar compte que havíem quedat un poquet massa prompte, i a les 10 ja ens havíem plantat al Canal Olímpic de Castelldefels que era el lloc on se celebraven les proves. La primera impressió al veure l’ambient va ser de... a açò de la llarga distància "professional" només li peguen quatre locos a tota Espanya. Entre nadadors, entrenadors, jutges, familiars i suporters incondicionals com nosaltres, hi havien poc més d'una centena de persones allí reunides. Res comparat en el que voríem per la vesprada en la competició màster on es van ajuntar més de 100 nadadors vinguts de tota Espanya.
Després de saludar Ricardo i Yurema, desitjar-los sort per a la prova i vore coses curioses com la revisió d’ungles a la que sotmeten els nadadors durant el marcatge abans de la prova, vam decidir "solidaritzar-nos" en els nadadors de cara a la dura prova que els esperava i anar-nos-en a pegar-nos un bon esmorzar a la seua salut al bar del complex. Després d'uns primers instants de dubte, finalment vam sucumbir a l'elecció de Pasqual, i tots vam demanar un entrepà de truita de creïlla acabadeta de fer.... mmmmmmmmmm... meleta!
Acabats d’esmorzar vam anar a vore les eixides de la prova de 10 kms. Primer els homes i 5 minuts després les dones. Per tal d'estirar les cames vam decidir de fer una volta completa al canal en el sentit contrari al de la prova de natació. Això ens serviria de reconeixement del terreny i podríem vore passar els nadadors unes quantes vegades.
La prova masculina va començar a un ritme prou de "tocar-se els ous" amb ritmes de 1:20 i inclús 1:25 els 100 i la victòria es va decidir en l'última volta, quan faltaven uns 3 km, quan Kiko Hervás va imposar un “tren demolidor” que va anar despenjant als rivals poc a poc.
En canvi, la prova femenina, des de la primera boia, va estar marcada pel ritme infernal marcat per una tal Erika Villecija la qual portava entrenant en el canal tota la setmana i anava acompanyada de tres entrenadors que anaven marcant-li els ritmes pràcticament cada 100 metres. Darrere es quedava un grup en el que estava Yurema, a la qual seguia Ricardo en una bicicleta per la vora del canal. Als 3000 m Yurema va intentar forçar el ritme per tal de retallar-li distància a la Villaecija, però després de vore que les seues companyes de travessia no estaven per la llavor d'ajudar-la, ho va deixar estar per guardar forces fins a l’última volta on es va ficar a ritme d'1.10 el 100 (casi na') aconseguint distanciar-se i arribant segona a meta, la qual cosa li donava una de les dos places disponibles per anar als Mundials de Natació en Aigües Obertes que se celebra a Canadà d’ací unes setmanes.
Cal destacar que a pesar dels 2 minuts d’avantatge aconseguits per Erika Villaecija, Yurema va fer els segons 5000 m en el mateix temps qu'ella...
Després de vore les arribades, felicitar Yurema i fer-nos les corresponents fotos de rigor ens en vam anar directes a reposar forces amb un bon dinar: espaguetis, proteïnes i uns bons postres per a "acto seguido" pegar-nos una becadeta baix d'una de les carpes de l'organització. A les 15.30 comencen a arribar els primers màsters i comença a vores l'ambient. Saludem la gent del Castalia i comencem a preparar-nos. Ens marquen, arrepleguem xip i barret i a provar l'aigua del canal. A pesar de la lleugera marinada que ja bufa a eixes hores, l'aigua està perfecta per a nadar, tant de temperatura com d’onatge. Tot i els dubtes sobre els banyadors que es podien portar (ni els jutges ho tenien del tot clar) em fique el meu llarg i ens n'anem cap a l'eixida. Primer els del barret negre, categories +25 i +30. En esta última estem Josep i jo. Ja al entrar al pantalan des del que es dóna l'eixida perc de vista al Josep. Eixida des de dins de l'aigua, segons normes FINA, prou neta llevat d’algú que s'encabota en anar més tort que jo. Primera volta curta de 750 m a bon ritme en la que Josep ja es fica en el grup de davant, jo em quede arrere pensant que hem eixit massa forts. En la segona volta (més gran) de 2300 m comence a pillar un bon ritme i comença a quedar-se gent. Em quede a soles en un xic del Tarraco Màsters en el que arribe a l'esprint... ell toca la planxa d’arribada un segons abans que jo, però no passa res, és de l'altra categoria.
A l'arribada, com en els vells temps, està Ricardo, que ha vingut a vore'ns, ens espera però per a felicitar-nos, no per a pegar-nos el puro per no passar prou forts els primers 50, jejeje..... Espere amb Josep l'arribada d'Alex, que ha eixit 5 minuts després en el grup del barret blanc (el primer d'este grup, un tal Dani Serra, Olímpic en 200 i 400 lliures a Seoul, m'ha doblat a la altura de l'última boia) i la de Pasqual, que eixia en el grup dels barrets blaus, als 10 minuts.
Com portem el xip les classificacions es fan enseguida. Inicialment Josep és segon de la +30 i jo quart. Alex quart de +40 i Pasqual 12 de la seua categoria. Pensant que no tenia medalla dic adéu a tots ràpidament i agafe camí cap a casa per poder arribar a hora a una boda que tenia eixa nit. A la mitja hora de camí em toca Pascual: Juan, que quin és el teu DNI... que tens medalla tió!! Pareix ser que el primer classificat només participava a la Copa Catalana que es feia en paral·lel i no estava inscrit als d'Espanya, així que al final Josep Campió d'Espanya i jo Tercer a la +30. Llàstima no haver pogut fer-me la foto de rigor en Josep.
En resum, una experiència molt bona, en bona companyia i que esperem poder repetir en properes edicions. A vore si a la pròxima s'anima més gent del club, sobretot eixos que signen en un 59 no sé en quina piscina de 50, a vore si son capaços de canviar-la per 3000 en aigües obertes a 1:20... jejeje
Sobresaliendo al conseguir un Campeonato y un Bronce
Al Campeonato de España Open Máster de Aguas Abiertas, celebrado el pasado sábado 12 de junio en Castelldefels (Barcelona), asistieron cuatro masters del CN Vila-real: Pasqual Pitarch, Alex Marti, Josep Ortega i Juan Boix. Todas las categorías masters compitieron en la distancia de los 3 kms en el celebre Canal Olímpico, divididos en categorías cada 5 años desde los 20 hasta los 77 del nadador más veterano. Pasqual Pitarch terminó en una decente doceava posición en la categoría +45 años, con un crono de 54 minutos y 21 segundos, siendo su debut en las travesías de Larga Distancia. El conocido nadador de Vila-real, Alex Marti acabó cuarto con 39 minutos y 39 segundo, un resultado más que meritorio ya que la categoría +40 fue la más disputada de todas, al contar con la presencia del recordman del mundo máster de los 1500 libres Dani Serra. Finalmente, en la categoría +30 se cosecharon los dos metales, con Josep Ortega proclamándose campeón (40:38) con una carrera muy táctica y Juan Boix que acabó acompañándole en el pódium al conseguir el bronce (42:43). Destacar también la presencia y triunfo de muchos otros nadadores valencianos que dieron sobrada muestra del gran nivel de nuestras travesías, y que trajeron en total 10 medallas: 4 de oro (Josep Ortega, Mateo Pesquer, Jose Luis Larrosa y Trine Ostervold ), 3 de plata (German Malonda, Maite Bañuls y Noemi Olivera) y 3 de bronce (Juan Boix, Carmen Meson y Kristen Franke).
I realment molts altres i moltes més que van fer molt bona travessia que us tinc controlats en els resultats masculins i femenins, segur que voldreu repetir a l'any que ve. Quina enveja! A l'any que ve no pense faltar... Jo també voldria eixir en les fotos del Campionat d'Espanya de Llarga Distancia!
La setmana passada ja duia dies pensant en dedicar-li un post a aquest nadador nascut a Elx, actualment incorporat al CN Benidorm, que és una de les cares més conegudes i importants del món de les travessies al PV per organitzador i guanyador d’aquestes. Paraules que també serveixen per a l’alcoià Samuel Vidal que el va acompanyar en gran part del seu repte.
Però què van fer aquests dos valors del món màster i travessies??
Doncs ni més ni menys que la Mitja Marató Aquàtica Tabarca-Alacant d’uns 21 km, emulant al mític “El Tragamillas”, Luis Asensi, que la va fer amb un temps respectable de 5 hores i 40 minuts en els anys seixanta. Samuel no va poder acabar per dolors, però segur que ho tornarà a intentar. En canvi, Jose Luis va poder nadar des de l’Illa de Tabarca fins a la platja del Postiguet a Alacant en un respectable temps de 5 hores i 16 minuts! Per emmarcar! Sapieu que teniu una excel·lent crònica d’aquesta proesa al seu blog Larga Distancia de Natación.
La primera volta que vaig conèixer Jose Luis Larrosa fou en la llarga de Cullera quan encara fèiem 6,5 km, a ell i Samuel Vidal. Des d’aleshores, ens hem trobat unes quantes voltes en aquest reduït món de màsters i travessies, i a part que sempre m’han guanyat, sempre els he trobat unes persones senzilles, properes i molt bons companys. En els dos anys que duc fent travessies encarnen per a mi el model de l’autèntic malalt de travessies que mai es perden una i sempre ens emocionen amb reptes impossibles.
Espere que prompte nadem junts i amb tots els companys.
Benvingut estiu! Ja sabeu... solet, platja, aigua bona, travessies... i molts extres més. És imminent! Enhorabona als feliços que anireu a Formentera al Respiralia, cuideu-vos per favor.. Als altres, doncs ja anirem altre any, veritat?
Però hi ha altres travessies i, a més, en juny, mireu el Calendari de Travessies. Com el Campionat d’Espanya d’Aigües Obertes, d’ací segur que van per ara Josep i Juan, i molt probablement també Alex i Pasqual. M’han dit que el pla consisteix en anar el mateix dissabte 19 de juny, eixir ben prompte per a vore a Yurema nadar els 10 km, dinar, nadar a les 17h i tornar cap a la Plana. Però heu de parlar el dilluns amb Nuria per apuntar-vos que expira el termini!
En la terreta la primera travessia de l’estiu, com sempre, és la IV Travessia Platja de Pinedo, i com sempre no puc anar-hi. Si a algú li abelleix nadar el dissabte 5 juny uns 1800 metres amb quasi tots els màsters del país, és la vostra. Inscripcions com veieu en la web del conchip, però heu de tindre en compte que el termini acaba el 31 de maig. Penseu també que entra dins el Circuit de Travessies de la Federació de Natació Valenciana, llegiu-vos el reglament i la informació.
Per a mi la primera, i així puntue, serà la II Travessia Xent x Xent a València el diumenge 20 de juny. Si mireu la info voreu que és quasi igual que l’anterior, sols que es nada al Cabanyal. Inscriviu-vos!!
I tancaríem juny amb la Travessia de Cullera de 10 km, però esta és un altre tema, de totes formes, informació i inscripció al conchip.
Res més per hui, aneu planificant l’estiu i quines travessies no us perdreu. I ja vorem com farem este estiu per entrenar... gràcies a l’actual equip de govern local.
Comença ja la temporada de travessies d’estiu, bo... almenys les inscripcions. Ja fa il·lusió i tot pensar en matinades de caps de setmana, en viatges amb cotxe, en les bones companyies, en la calor i el sol abrasador, en protector solar, vaselina i sabor a sal, i en nadar a tope en algun lloc que implique certa aventura. Però encara ens queden un par de mesos. Això sí, podem anar pensant en quines no es perdrem; per a facilitar-vos aquesta tasca acabe de crear un calendari de travessies que aniré completant (el teniu baix de la foto com a nova pàgina).
Sapieu que demà dissabte a les 18h començarà la inscripció per a la Travessia de Tabarca-Santa Pola, segurament una de les travessies més famoses de tota Espanya i també la inscripció més difícil i polèmica de totes. Es fa en la web del CN Alone i necessitareu puntualitat i paciència per arribar a bon port. Personalment crec que val la pena sofrir un poc per a fer-la... vore l’illa de Tabarca, una distància considerable, nadar de l’illa a la península, les aigües cristal·lines, la vida dels fons marins,... aquest any no pense faltar.
Per als neòfits, són quasi 6 km i enguany la faran el diumenge 4 de juliol, costa 30 euros.... i hi ha 600 places! Qui s’apunta??
(Records de l’estiu de travessies '09, dissabte 5 de setembre)
La crònica que va a continuació tractarà el Marnaton 2009, un gran repte de 6’5 km des del Cap de Creus a Cadaqués, i que unes severes condicions meteorològiques van aigualir.
Cadaqués, sols dir que el lloc (badia, cales, etc), el poble, l’aigua transparent, i el tram final de muntanya per la carretera, el converteixen als meus ulls (de pobletà de la Plana) en una espècie d’altre món. I em va saber mal quedar-me únicament un dia ja que s’hi podem trobar múltiples possibilitats d’oci! ...Però.... se van fer altres coses, com vore el Museu-TEATRE Dalí de Figueres (no em va agradar!), Besalú, etc.
Tornant al repte en si. Marnaton és un esdeveniment amb una molt bona pàgina web, allí teniu tota la informació i més. I aclarir-vos que és un repte de veritat especial, i no sols per eixos 6’5 km que, per a mi,és una bona hora i mitja sense parar a la vegada que competeixes amb gent d'un gran nivell (hi ha catalans i catalanes que són bales), sinó per la bellesa i duresa del tram Cap de Creus a Cadaqués (per alguna cosa li diuen la Costa Brava) i poder sobreviure a la famosa Tramuntana! També perquè t’obliguen a utilitzar neoprè (algo desconegut per a mi i un imperatiu que tot nadador d’aigües obertes acabarà sofrint: tipus, preus, talles, escorxadures).
Això seria en condicions normals, però la veritat és que des de l’arribada a Cadaqués el divendres, i a mesura que es feia de nit les condicions meteorològiques van anar empitjorant: a part d’amenaçar tempesta per moments, va aparèixer un vent del nord amb prou força per assegurar una travessia molt moguda, la famosa Tramuntana. “No es por vacilar” però eixes condicions m’atrauen, i li confereixen una èpica major a la travessia; per altra banda calia pensar en tothom, com feu l’organització, i dir que les previsions ben aconsellaven l’anul·lació de la prova per la seguretat de tots els implicats (nadadors, caiacs, barques, organització). S’esperava Tramuntana força 7, de fet ja en el briefing va pegar un par de bufits que quasi els desmunta la paraeta; i ací és on l’organització ens va sorprendre tenint preparats “els plans”, fins a 4!
Nit fosca, ben informats al briefing col·lectiu i amb la bosseta de la travessia (casquet amb número, xip, regals), pizza a l’estómac, era hora d’anar cap a l’hotel a descansar amb unes ventolaes a l’esquena que feien mala espina. Així i tot, jo me’n vaig anar a dormir conservant l’esperança de fer el tant esperat per mi Pla A,... mes la persiana de l’habitació no va parar en tota la nit d’advertir-me del meu error.
M’alce bé amb forces i bon ànim, tot preparat, esparadrap a l’esquena,..... però..... com sempre feia tard,...... almenys esta volta no es va notar ja que l’organització (MOLT ENCERTADAMENT: hi havia Tramuntana força 7, amb ratxes de 8 i eixes onetes “cabrones” d'un metret) van posar en marxa el Pla D (eixir de la platja de Sa Conca i fer un circuit en la badia, amb dos trams amb vent en contra i un a favor: Sa Conca - Platja Gran – Els Furellons – Platja Gran) i la comitiva passà per davant de l’hotel. Caminant arribem a la platja de Sa Conca (que estava darrere de l’hotel), altra perla xe! On gairebé tothom es va ficar el neoprè amb un cert aire festiu (encara que senties a bastant gent cabrejada per no poder fer el recorregut original). I passant el control de firmes, per evitar sorpreses desagradables a l’organització (com aquella d'uns germans en la travessia Benicarló-Penyiscola), vaig vore certes cares cèlebres com la de Luís Moya o la de l’Acebes del Polònia, l’actor Bruno Oro, i també de sobte la de Juan Boix, un dels més famosos Travesios de Burriana.
Ens saludem cordialment i amb ell entre a escalfar un poquet i col·locar-nos on estaven tots el casquets verdets (els “professionals”), últimes indicacions de l’organització i mini eixida.... o eixida?? Com la platja era de pedres devíem anar a unes boies, esperar als quasi 400 nadadors i fer la línea de sortida. Lo de quasi sempre.... es arribar a les boies i uns continuen, per sort uns quants ens posem a cridar, uns paren, un parell no,... se senten uns quants a la “merda” (crec que també ho vaig dir) i a saco.... clarament eixida nul·la!! I així va començar la travessia, casquets verdets a tota ostia, els grocs dins l’aigua amb cara de sorpresa i els rojos amb l’aigua als turmells.
I tota la travessia quasi a tope (personalment la meua millor travessia: em vaig buidar a consciència i vaig aguantar), intentant seguir a Juan, en l’eixida abans de girar vaig tindre que afluixar un poquet i se’n va anar; però amb el primer tram a contra vent vaig anar recuperant i ens van ficar a nadar junts fins que vam agafar un grupet. Amb ells vam pegar la volta a la Platja Gran i cap Els Fullerons, que són unes roques al mig de la badia, i a mesura que ens apropàvem augmentaven la velocitat però per la Tramuntana que empujaba que no veas. I llavors un poc de caos, ones i poca visibilitat, es partís el grup, jo seguisc al caiac, el grup gira quasi per damunt de les roques (més de u es va tallar). Total, gire i em trobe tornant a la Platja Gran, la recta final, amb un vent en contra fortíssim i sols un cabet davant, aconseguisc ficar-me als seus peus i llavors a mesura que ens anem resguardant més del vent es fica a tirar com un condemnat o condemnada perquè veien l’estil i com feia peus vaig pensar “esta és una xica”.
I res més, el grup amb Juan Boix va entrar amb un temps de 50:03 minuts (17è de la general i 5è de la categoria), i jo vaig fer 50:57 (24è de la general i 7è de la categoria), i si, ho vaig encertar, vaig seguir a la tercera classificada absoluta (per a mi tot un èxit), sols que al final no podia més i se’n va anar un poquet.
Finalment amb el Pla D vam nadar uns 3600 m, dins la badia (mireu les fotos!), jugant amb el vent i ben dirigits pels caiacs, i la classificació copada pels màquines: Roger Rabassa (41:11), Daniel Serra (41:21), Damian Blaum (41:28), Xavier Llobet (41:34); i les dones amb Esther Nuñez (45:57), Mercè Oliveras (48:57) i Imma Raurell (50:42).
Ressaltar a l’organització, per moments pareixien uns professionals vinguts de terres saxones amb els seus briefings, feedbacks,... mantenint al mateix temps el calor amb els nadadors, i sobretot per preocupar-se tant de nosaltres i prendre tant difícil i encertada decisió.
Res més (per fi!) animar a tots els nadadors a fer aquesta travessia (una de les grans clàssiques com Cullera, Ebre, Tabarca). Donar les gràcies a l’organització, voluntaris, caiaquistes,... i tothom per fer-la possible. I especials agraïments a Miralles i Núria per acompanyar-me i passar-ho tan bé com jo (i a Elisa per ser tan bona amfitriona).
La meua primera volta…. i quin millor començament que fer-ho amb la Travessia Perelló-Palmeres…. la de Sueca.
També ha estat la primera volta que la feia i creeu-me si vos dic que la millor organitzada que he vist; estos del C.N. Sueca, un club jove amb ganes de fer-ho bé i gaudir de la natació, han demostrat que és possible organitzar i nadar una travessia amb un somriure i un tracte exquisit amb els participants. No cal dir-los que segueisquen així ja que segurament tractaran de millorar-ho. I destacar, per coneixença, a Pau o Trim tot un descobriment com a espiquer i pirotècnic, i queda dit que el seu blog, la seua challenger, etc... el converteixen en un element de les forces vives de les travessies al PV.
Bo, la Travessia s’ha disputat el 13 de setembre quan estava programada per al 12 de juliol (a causa de problemes burocràtics o de permisos), però cal ressaltar que quan es va produir el problema (pocs dies abans de la data) l’organització va prendre la mesura de cridar per telf a tots els participants i eren 400! també van tornar els diners a qui ho va voler.
Anem a la crònica:
Tot i arribar tard, o casi (com sempre faig), em va sorprendre que érem un bon número de participants, quasi 200 nadadors; i tot cares conegudes: del Don Bosco Javi, Noemi i Eduardo,... del Benidorm Jose Luis, 57, Mateo, Trine,... de l'Alcoya Samuel, Jesus,... del Gandia Hector, Malonda,... els de Sueca, els Travesios de Burriana i un llarg etc. Així que veien el gran nivell, (comença la secció lloros) quasi dos setmanes sense entrenar ni tocar aigua i la esquena amb els sempiterns problemes musculars, vaig començar a pensar que difícilment arribaria entre els 5 primers de la meua categoria. Sols me quedava escalfar en sec i esperar a vore com nadava o pegar-me a algú.
Tiren la traca i.... eixida nul•la! però a vore qui ens para, poquets es van esperar al coet final xa, i és que amb el tema eixida no es pot jugar!! Correguda i mig esprint a la primera boia i em trobe agust amb el ritme, i més quan veig que tinc a Samuel Vidal al costat; encara que ja veia que anaven davant uns quants com així fou (Mateo Pesquer que va guanyar, Malonda, Miquel Grau, Juan Boix i Jose Luis Larrosa). I comencem a un ritme acceptable anant recte de boia en boia, encara que no sabria dir qui anava més recte ja que ens separàvem uns metres per arrimar-nos al moment de passar per la boia. Així fem unes quantes, quan de repent veig que a Samuel el rodegen uns quants nadadors, i pense “ja l'hem cagat” “ja no tocaré ferro” (com diu Rogelio). Però passe de mirar enrere i tire avant amb tot... i ens quedem Samuel, Hector Pardo i Trine; passa una boia i no pareix que s’acabe.... Llavors em fique a roda i a aguantar com puga i...... medusa! costat esquerre tocado per les blanques-blaves, tocava nadar i esquivar i cagar-me en tot; i passen les boies i sols veia boies. Ja mortet com estava comencen a anar-se’n, però no m’afone i els mantinc a una distancia visual, però quanta boia!! No s’acabava mai!!! Estava jo amb estos pensaments quan veig que pugen el ritme i Trine se’n va, alce un poc més el cap i veig en la boia unes barquetes!! És el final!!!!
La resta és vox populi, arribe el dècim i quint de la categoria, amb un temps de 42:37 (deuria haver corrent en contra perquè no hi ha altra per explicar els temps tant alts). Bo, missió complida i supose que com tots amb ganes de entrenar be i vore que passa a l’estiu que ve. Ha estat una travessia digna de ser l'última: gran nivell, bona organització, acceptable refrigeri, bons regals, i com sempre un bon ambient.
Per a nou vinguts, els detalls tècnics, són uns 2’5 km en paral•lel a la platja (és d’eixes travessies que una volta acabada se’t fa llarg tornar al cotxe), és amb chip i val uns 15 euros, i es fa tradicionalment el segon cap de setmana de juliol (diumenge de mati) però aquest any per problemes de permisos han hagut d’ajornar-la al 13 de setembre. Com a incentius tenim que donen premis als 5 primers (i quins premis!), i de regal aquest any tovalla i xancles. Situada a 25 km de Valencià anant per la carretera del Saler amb l’Albufera a un costat i a l’altre possiblement la platja més llarga del País València,.... si tens un ratet d’asueto.... es pot fer un bon dinar al Palmar, pegar una volta amb barca per l’Albufera, vore Sueca, o buscar un raconet mig tranquil en la platja del Saler, etc.
Merci i records a tothom que arribe fins ací, especials als màsters de Vila-real (ens veem en la paella) i als amics de les travessies (ens vorem prompte).
