dilluns, de setembre 13, 2010

"Rentrée" dels màsters del CN Vila-real

Amb la travessia de Salou donem per acabada definitivament les travessies d'estiu i per finita la temporada 2009-2010. Una temporada magnifica pel que fa als resultats aconseguits i per la gran participació dels nostres en diferents competicions i travessies. Amb la participació en els Campionats d'Espanya d'Hivern, celebrats a Castelló a la piscina de la Salera, vam aconseguir 15 medalles de cinc nadadors diferents, i 3 dels nostres es van proclamar Campions d'Espanya. En el VII Circuit Autonòmic de Natació Màster, i últim, foren 20 medalles individuals, la majoria d'OR, convertint-nos en un club referent en el País Valencià per la qualitat dels nostres. En les travessies d'estiu foren pocs caps de setmana sense que alguns del nostres nadarà, i inclús participant en varies per dia, duent ben alt el nom del nostre poble en un total de 19 travessies, on aconseguirem innumerables trofeus. Però sobretot ha estat l'any de consolidació de un gran grup d'amics al voltant del millor esport i de uns esdeveniments que no canviariem per res del món.

Cal una felicitació molt especial als nous pares i mares, i a tots els que han canviat el seu estat. Segur que ens faran particeps de la seua felicitat.

També felicitar pel seu grandissim treball als Míster Jorge i Pere que tenen gran part de culpa en açò que s'ha convertit els màsters del CN Vila-real.

Però segur que este any junts ho farem encara millor, al menys com en els vídeos....





Recordeu que aquestes dues setmanes entrenem:
Dillus-Dimecres-Divendres de 18:30 a 19:30
i que teniu que complir les normes que ens ha marcat la Regidoria d'Esport:
"1.- La zona de la piscina pequeña estará vallada y NADIE puede acceder a esa zona
2.- La zona de duchas sigue en obras así que los chavales tendrán que ducharse en casa.
3.- Para cambiarse estarán habilitados los vestuarios 4 (para chicos) y 5 (para chicas). No se puede entrar en el resto de vestuarios.

divendres, de setembre 03, 2010

IX TRAVESSIA L'ILLA - PORT DE BENIDORM

Celebrada el matí del diumenge 29 d'agost.
Magnífica travessia de 3,8 km, aigües clares i netes, per sort quasi no es van veure meduses, el paratge increïble tant l'Illa com la panoràmica de Benidorm, bona organització i refrigeri per a estar satisfets.

Aquesta volta del club sols vam anar Samuel i jo únicament a la capital del turisme patrio, sortirem el dissabte després de dinar, així teníem temps de fer el reconeixement, sopar i dormir tranquil·lament. Però bé, a les 7 del matí ja estàvem al port nàutic recollint tot lo pertinent (dorsa, xip, barret, pito, camiseta...). Com sempre lo millor de les travessies.... trobar els amics: Rafa de Torís, Pau i la gent de Sueca, els burrianeros (jeje), Jose Luis i la gent del sud del país, i molts més.
La travessia fou divertida, primer pels minuts d'espera dins l'aigua veient l'intens marcatge Dr. Tatoo vs Trim en un dels piques més comentats del dia, que finalment se'n va endur el nadador local (però Pau, jo encara confie en tu com a repartidor de cera), i sobretot per la travessia que vaig viure.

Comença la travessia i isc prou sol a l'esquerra de la línea de sortida, mentre que més cap a la dreta anaven els màquines; però en un canvi de direcció de l'estirat grup capdavanter em trobe als pocs segons al costat del meu company de club de forma inesperada. Veient que em quedava dins el grup i que allò podia molestar al meu ritme pels més que provables canvis de direcció dels companys, decidisc pujar el ritme i anar a la meua o morir en el intento. Perd a Samuel de vista i acabe nadant en paral·lel amb un nadador desconegut per a mi, mentre el grup ens segueix. Així vam estar nadant un bon tros, fins que Hector Pardo se'ns fica a nadar a la meua esquerra també en paral·lel. He de reconèixer que començava a desconfiar de les meues forces i en el meu cap em veia ja superat pel grup, sabia que necessitava nadar a soles i confiar que ells feren més metres, mentrestant calia aguantar com poguera. Com vingut del cel, al moment Hector gira cap a l'esquerra i se'n va, a l'altre nadador de la meua dreta el deixe passar perquè el seguisca, i encara més sort, el grup els segueix. Aleshores, em quede amb un caiac groc (he d'agrair molt a aquest desconegut, ja que em va animar molt encara que no sabré mai que em deia) i els altres marxen a la meua esquerra amb un caiac blanc, perfecte perquè vaig controlar per on van anar en tot moment. Tractant d'anar recte cap a l'arribada, trobant les boies, controlant l'altre grup, veig a lo lluny la primera boia roja de les dos que anuncien el final, lo malo ja veia que no podia més. Però, amb la visió de la segona boia roja i com les anava enfilant lo més recte que podia, Samuel que m'havia seguit i comença a tocar-me els peus, el del caiac que veia que m'animava tot nerviós i veient-me que em situava a l'altura del caiac blanc (per tant duia uns metres d'avantatge amb els altres),... vaig traure les úlimes forces i vaig tirar encara que no poguera. Finalment, passe l'última boia roja i veig la boia groga i la meta a la platja del Mas Pas a lo lluny; en aquest punt "alea jacta est", si me passen Samuel o els altres perfecte, però jo arribe a la boia groga i allí fins a la meta a esprintar...
Per a mi tot un èxit: 50:29 minuts, 7è en la general i 3er en la categoria A; una copeta molt important perquè serà l'última com a menor de 30 anys, de fet 6 dies més tard i em quede sense copa. Un particular regal d'aniversari que m'he fet per a una fita tan important com és passar als 30.
Samuel també feu una travessia per a emmarcar: 50:34 minuts, 9è en la general i 4rt de la categoria C, el primer dels que fuma com diu ell i un gran colofó a una temporada on ha pegat un salt qualitatiu important.

Segurament, com nosaltres, quasi tots van acabar satisfets amb els seus temps i per haver participat en una travessia tan guapa. A l'any que ve repetirem i espere retrobar a tots. Ara a descansar i ja vorem quins reptes ens marquen per a la nova temporada que comença en breu. Encara que ara primer toca cumplir a les Festes del poble!