dilluns, de juny 28, 2010

La crònica del Campionats d'Espanya Màster d'Aigües Obertes


de JUAN BOIX 
Bé, el dissabte passat vam quedar Alex, Pasqual, Josep i jo a les 7.15 h a la piscina de Vila-real amb la intenció d'anar a Castelldefels a participar en els primers campionats d'Espanya Màster de Natació en Aigües Obertes, vore a Yurema participar al Campionat d'Espanya Absolut de 10 km i, sobretot, a passar-ho el millor possible.

Ja a mig camí ens vam donar compte que havíem quedat un poquet massa prompte, i a les 10 ja ens havíem plantat al Canal Olímpic de Castelldefels que era el lloc on se celebraven les proves. La primera impressió al veure l’ambient va ser de... a açò de la llarga distància "professional" només li peguen quatre locos a tota Espanya. Entre nadadors, entrenadors, jutges, familiars i suporters incondicionals com nosaltres, hi havien poc més d'una centena de persones allí reunides. Res comparat en el que voríem per la vesprada en la competició màster on es van ajuntar més de 100 nadadors vinguts de tota Espanya.

Després de saludar Ricardo i Yurema, desitjar-los sort per a la prova i vore coses curioses com la revisió d’ungles a la que sotmeten els nadadors durant el marcatge abans de la prova, vam decidir "solidaritzar-nos" en els nadadors de cara a la dura prova que els esperava i anar-nos-en a pegar-nos un bon esmorzar a la seua salut al bar del complex. Després d'uns primers instants de dubte, finalment vam sucumbir a l'elecció de Pasqual, i tots vam demanar un entrepà de truita de creïlla acabadeta de fer.... mmmmmmmmmm... meleta!
Acabats d’esmorzar vam anar a vore les eixides de la prova de 10 kms. Primer els homes i 5 minuts després les dones. Per tal d'estirar les cames vam decidir de fer una volta completa al canal en el sentit contrari al de la prova de natació. Això ens serviria de reconeixement del terreny i podríem vore passar els nadadors unes quantes vegades.

La prova masculina va començar a un ritme prou de "tocar-se els ous" amb ritmes de 1:20 i inclús 1:25 els 100 i la victòria es va decidir en l'última volta, quan faltaven uns 3 km, quan Kiko Hervás va imposar un “tren demolidor” que va anar despenjant als rivals poc a poc.

En canvi, la prova femenina, des de la primera boia, va estar marcada pel ritme infernal marcat per una tal Erika Villecija la qual portava entrenant en el canal tota la setmana i anava acompanyada de tres entrenadors que anaven marcant-li els ritmes pràcticament cada 100 metres. Darrere es quedava un grup en el que estava Yurema, a la qual seguia Ricardo en una bicicleta per la vora del canal. Als 3000 m Yurema va intentar forçar el ritme per tal de retallar-li distància a la Villaecija, però després de vore que les seues companyes de travessia no estaven per la llavor d'ajudar-la, ho va deixar estar per guardar forces fins a l’última volta on es va ficar a ritme d'1.10 el 100 (casi na') aconseguint distanciar-se i arribant segona a meta, la qual cosa li donava una de les dos places disponibles per anar als Mundials de Natació en Aigües Obertes que se celebra a Canadà d’ací unes setmanes.

Cal destacar que a pesar dels 2 minuts d’avantatge aconseguits per Erika Villaecija, Yurema va fer els segons 5000 m en el mateix temps qu'ella...

Després de vore les arribades, felicitar Yurema i fer-nos les corresponents fotos de rigor ens en vam anar directes a reposar forces amb un bon dinar: espaguetis, proteïnes i uns bons postres per a "acto seguido" pegar-nos una becadeta baix d'una de les carpes de l'organització. A les 15.30 comencen a arribar els primers màsters i comença a vores l'ambient. Saludem la gent del Castalia i comencem a preparar-nos. Ens marquen, arrepleguem xip i barret i a provar l'aigua del canal. A pesar de la lleugera marinada que ja bufa a eixes hores, l'aigua està perfecta per a nadar, tant de temperatura com d’onatge. Tot i els dubtes sobre els banyadors que es podien portar (ni els jutges ho tenien del tot clar) em fique el meu llarg i ens n'anem cap a l'eixida. Primer els del barret negre, categories +25 i +30. En esta última estem Josep i jo. Ja al entrar al pantalan des del que es dóna l'eixida perc de vista al Josep. Eixida des de dins de l'aigua, segons normes FINA, prou neta llevat d’algú que s'encabota en anar més tort que jo. Primera volta curta de 750 m a bon ritme en la que Josep ja es fica en el grup de davant, jo em quede arrere pensant que hem eixit massa forts. En la segona volta (més gran) de 2300 m comence a pillar un bon ritme i comença a quedar-se gent. Em quede a soles en un xic del Tarraco Màsters en el que arribe a l'esprint... ell toca la planxa d’arribada un segons abans que jo, però no passa res, és de l'altra categoria.

A l'arribada, com en els vells temps, està Ricardo, que ha vingut a vore'ns, ens espera però per a felicitar-nos, no per a pegar-nos el puro per no passar prou forts els primers 50, jejeje..... Espere amb Josep l'arribada d'Alex, que ha eixit 5 minuts després en el grup del barret blanc (el primer d'este grup, un tal Dani Serra, Olímpic en 200 i 400 lliures a Seoul, m'ha doblat a la altura de l'última boia) i la de Pasqual, que eixia en el grup dels barrets blaus, als 10 minuts.

Com portem el xip les classificacions es fan enseguida. Inicialment Josep és segon de la +30 i jo quart. Alex quart de +40 i Pasqual 12 de la seua categoria. Pensant que no tenia medalla dic adéu a tots ràpidament i agafe camí cap a casa per poder arribar a hora a una boda que tenia eixa nit. A la mitja hora de camí em toca Pascual: Juan, que quin és el teu DNI... que tens medalla tió!! Pareix ser que el primer classificat només participava a la Copa Catalana que es feia en paral·lel i no estava inscrit als d'Espanya, així que al final Josep Campió d'Espanya i jo Tercer a la +30. Llàstima no haver pogut fer-me la foto de rigor en Josep.
En resum, una experiència molt bona, en bona companyia i que esperem poder repetir en properes edicions. A vore si a la pròxima s'anima més gent del club, sobretot eixos que signen en un 59 no sé en quina piscina de 50, a vore si son capaços de canviar-la per 3000 en aigües obertes a 1:20... jejeje